.+F.jpg)
Seguim amb l'entrevista a Joan B. Ferrando Miedes, alcalde d'Albalat de la Ribera, que iniciàrem dies arrere. Per a llegir la primera part de la mateixa, consultar l'enllaç següent:
http://albalatdelaribera.blogspot.com/2008/02/joan-b-ferrando-miedes-alcalde-d.html
-
Què ens pot dir sobre el nostre Ríu Xúquer i sobre la polèmica dels transvasaments?
El tema de les depuradores és una de les meues lluites personals. Ara, l'aigua ha millorat en quant a la qualitat, ja que baixen més netes i la depuradora d'Alzira treballa molt millor.
He sigut un dels promotors del transvasament Xúquer-Vinalopó perquè considere que és un dels drets que tenim a l'aigua. Hi ha una moció perquè la zona del Vinalopó vol més aigua i manifesten que aquesta no és de qualitat per a regar els seus cultius. Si és bona per a nosaltres ha de ser bona per a ells. Sobre el transvasament de l'Ebre no estic a favor ni en contra, només vull que s'aclarisquen.
Com es reguen i amb quina qualitat els camps de la nostra zona?
Una part important del terme es rega amb aigües més brutes provinents dels ullals; no hi ha molta aportació del Xúquer ni de la Séquia Reial. Estem en una zona rica en quant a naixements d'aigües i això permet que un 40%, aproximadament, de les terres es reguen perquè aquestes no tenen concessions ni dret al reg. Nosaltres tenim un 60%, aproximadament, d'assignació per part de la Séquia Reial del Xúquer, però l'altra la porta la Comunitat de Regants que té una concessió d'aigües nascudes. L'aigua, en termes generals, que s'utilitza en el nostre terme per al reg és de molta qualitat.
Un dels serveis socials que, generalment, preocupa als ciutadans és el de la salut.
En aquest tema no estem contents. Tenim un centre de salut local prou important, però mal utilitzat, ja que, per exemple, la part superior ni s'utilitza. A Albalat pertanyem a l'àrea sanitària d'Algemesí, on hi ha un dels millors centres de la comarca. Les urgències eren ateses allí, però ara ens han canviat la gestió sanitària i hem d'acudir a l'Hospital de la Ribera. Tenim queixes dels ciutadans perquè falla l'organització, el tema de substitucions, l'atenció al pacient… A més, quants més anem a l'Hospital de la Ribera el que farem és bloquejar-ho.
Que ens diu sobre la seguretat. Es pot viure amb tranquil•litat a Albalat?
Si, Albalat és un poble tranquil, excepte incidents menors que sempre es poden produir. Actualment comptem amb una plantilla de cinc policies locals que, per a una població com la nostra, és suficient. Ara bé, vull fer respecte d'això una puntualització, perquè hi ha molta gent confosa. Cal deixar clar que la seguretat no és un tema policial, sinó que és funció de la Guàrdia Civil; la Policia Local el que pot és col•laborar, per descomptat, però no és la seua comesa principal l'assumpte de la seguretat.
Fa un temps vaig tindre una reunió amb el subdelegat de Govern per a sol•licitar un major control i vigilància en el nostre nucli urbana i contornada. Em van fer cas i hui els habitants d'Albalat poden veure sovint la Guàrdia Civil patrullant per la nostra zona.
A nivell d'urbanisme Albalat patix, com moltes poblacions, un creixement desmesurat o els efectes de la bambolla especulativa immobiliària?
Som, en molts aspectes, un poble atípic; i en aquest assumpte també es confirma. No hi ha empreses constructores o promotores que es porten els terrenys i els diners, ni PAI'S incontrolats. A Albalat, la figura de l'Agent Urbanitzador ha sigut a càrrec del propi Ajuntament que no ha entrat en el finançament dels projectes, ja que no té per què fer-ho, ni deu; encara que, tot el treball administratiu, comptable i el que puga donar la gestió de finançament sí que ha estat a càrrec de l'Ajuntament. Després, el que fem és repartir els costos mínims d'asfaltats, llum, etc, entre els titulars de les parcel•les que es queden adjudicades.
Quants Programes d'Actuació Integrada hi ha en marxa?
Ja portem tres i dos d'ells s'estan acabant. Així mateix, enguany iniciarem un altre amb l'ampliació de la zona industrial.
La gent, per costum, sol acudir a l'Ajuntament a demanar. Ocorre açò també a Albalat?
Sí, és cert, i ací ocorre el mateix; hi ha molta gent que ve a l'Ajuntament a demanar per a finançar els seus projectes col•lectiu-socials; així com a plantejar “podríem fer açò o allò…” Però, ningú s'acosta a oferir idees que ajuden a generar recursos per al seu Ajuntament. Tots ens plantegen com hem de gastar-nos els diners, però ningú ens indica com generar aquests diners. Sí, és un fenomen habitual el “demanar”, però els ciutadans haurien de saber que un Ajuntament no és una maquina de fer bitllets i que la generació de recursos propis ixen d'ells mateixos; o no? En el finançament exterior si que puc lluitar com a alcalde per a aconseguir ingressos, però en la consecució de recursos propis cal recórrer a l'impost ciutadà.
L'Ajuntament d'Albalat té problemes de finançament externa per part dels organismes oficials competents?
No ens podem queixar. Tinc molt bones relacions amb la majoria d'institucions i, moltes vegades, aquest “calor” facilita les coses. He buscat i aconseguit finançament a nivell europeu i estatal. D'altra banda, a nivell autonòmic també s'han complit objectius. El principal problema d'aquestes dependències és la tardança excessiva en els pagaments per a la consecució dels fins planificats.
Quina és la situació de la immigració a Albalat?
En primer lloc, com en tots els llocs, els emigrants busquen l'empadronament, ja que açò els ajudarà en uns mesos a aconseguir la seua regularització. Aquesta circumstància implica que a tots els tinguem censats i controlats. En principi no hi ha problemes de convivència i es respecten les variades ètnies que acollim.
En termes generals, quina és la situació de la piràmide social a Albalat?
No crec que diferisca molt de la norma general. Tenim una joventut amb prou dificultats per a aconseguir una estabilitat econòmica que li permeta emprendre projectes d'una certa importància. D'altra banda, tenim un grup de població important, de la denominada tercera edat, amb un règim de pensions agràries que no arriben a superar els 700 euros mensuals. En el mig d'aquests dos sectors es troba un grup de població notable que viu de l'agricultura, i ja sabem tots les dificultats que patixen els que viuen del camp.
En un altre orde de coses, i relacionat amb el tema, ara estem creixent en naixements; i aquest és una bona dada perquè, des de feia prou anys, la població no creixia, al contrari, s'envellia.
La gent impedida o les persones majors estan acollides a la Llei de Dependència?
Firmàrem en el seu dia un conveni amb la Conselleria de Benestar Social per a atendre a aquest grup de persones que necessiten una dependència. Destacar un Programa que es du a terme com és el de portar el menjar a casa, en el que Conselleria només aporta un 40%, la resta ho posa l'Ajuntament. Al principi, temia que s'apuntaren a aquesta alternativa una quantitat de gent considerable, però la meua sorpresa ha sigut veure que tan sols hem d'atendre a una dotzena de persones, aproximadament, la qual cosa vol dir que les famílies estan molt involucrades a preocupar-se pels seus majors, fet que arriba a provocar aquests mínims en programes com el que comentava.
Sobre la Llei de Dependència, en concret, a Albalat hem rebut 135 consultes, de les quals, 50 van formalitzar la seua sol•licitud, encara que 5 d'elles van ser denegades per la Generalitat. La llei de Dependència és un dret que tenim des de l'any 2006.
A quina hora s'alça tots els dies?
A les sis del matí.
La seua dedicació a l'Ajuntament és parcial o total?
La dedicació és totalment exclusiva, totes les hores del dia.
Quina és la seua afició predilecta?
La lectura és una verdadera passió que tinc.
Què està llegint?
Un llibre històric sobre el castell d'Alaquàs que em va regalar l'alcalde d'aquesta població; el llibre que hem editat ací en l'Ajuntament i que porta per títol “Vila d'Albalat de la Ribera del Xúquer: Notícia general recopilada en l'any 1704” i una publicació que va fer l'Església Parroquial que parla sobre l'Església. En total, porte 3 llibres al mateix temps.
La seua lectura es sol centrar només en llibres històrics?
No, bàsicament el que més m'agrada és la literatura clàssica i la del segle XX, sempre en català.
D'altra banda, llig molt sobre legislació, més que res perquè necessite estar informat, preparat i actualitzat en la meua labor diària.
Quin autor li apassiona?
Josep Pla. Sóc un fanàtic dels seus llibres. La seua descripció i la seua utilització del llenguatge són, senzillament, impressionants.
Què li lleva la son?
Principalment l'Ajuntament i els seus problemes, així com els problemes d'alguna gent del poble. No sé separar lo personal de lo professional.
Què li desitja a Albalat?
Que tinga un creixement moderat.
Ramón Alfil / Israel Martí
LEER MÁS...
En una de les etapes es farà una parada a Albalat de la Ribera
.+F.jpg)
